50 ANYS A LA CARRETERA

Tinc pendent editar un post sobre On the road i la generació Beat.

Hi he de pensar i no trobo mai el moment....ho deixo així per veure si m'animo...

Per anar fent boca podeu veure aquesta notícia apareguda a iCatfm.

També hauria de parlar de la llibreria City Lights de San Francisco, lloc de culte i de peregrinatge obligat per a qualsevol lletraferit...

Treball d'equip

El meu cunyat Xavi em recomana aquest video, filmat per un turista qualsevol que es trobava al lloc oportú en el moment oportú, i on podem veure l'actuació brillant d'un grup de búfals que fan el que calgui per salvar un dels seus....amb convidat inesperat dins el riu!!

La història no té pèrdua i el fet que n'estiguem parlant és una demostració més de la globalització dels mitjans de comunicació i de l'immens poder de YouTube: més de 17 milions de persones l'han vist, fet que el converteix en líder d'audiència per sobre de moltes películes promocionades amb milions de dòlars.

Només dura 8 minuts i mig però té tot el que li cal a una bona història, una breu presentació, un nucli emocionant i un desenllaç sorprenent!

Videos a la carta

Avui el Manel ha trobat un site des d'on, a partir de fotos teves i de la música que tries (teva o d'ells) et fan un video en 2 minuts. Aquest és de prova però déu ni do, no?

SEAN SCULLY A LA FUNDACIÓ MIRÓ

Queden pocs dies per anar a veure la magnífica exposició de Sean Scully a la Fundació Joan Miró.
La pintura d'Scully és impressionant. Com vaig llegir una vegada, "és pintura pura, pintura contemporània “culta”, historia de la pintura contemporània a cada quadre, pintura honesta".

No us la perdeu, a més és una excel·lent oportunitat de tornar a la Fundació Miró que sempre és un plaer per la vista i els sentits.

DEPRE POST VACANCES

El mar més blau del món, un ventet suau i càlid mentre anem de cala en cala, els pins a tocar de l'aigua, poques barquetes i velers amb els seus tripulants saludant, la sorra tova i calenta, el sol ponent-se darrera la muntanya a quarts de vuit... Com no he de tenir depre després de cinc dies en aquest entorn privilegiat de casa nostra i el pensament que dilluns torno a treballar!

Ja sé que és una sort tenir feina i que a més m'agradi, però això no treu que hagués volgut allargar les vacances un o dos mesos més...fins que ja no fa bo i tens ganes d'estar-te a casa una tarda de diumenge de tardor, mentre cau una pluja densa i constant i escoltes la Marisa Monte tot llegint un bon llibre....

Avui ni una cosa ni l'atra, un intermig que no està del tot malament: una estona de piscina i dinar amb el Pau -cada dia més guapo-, l'Elena i el Xavi. Després el Manel anirà al Barça i jo em quedaré, començant la t.1 dels Soprano o acabant Studio 60. (Un dia parlaré de l'edat d'or de la TV i les seves excepcionals sèries.)