Curiós i interessant concert en solitari de Joan Miquel Oliver a sa plaça de l'Om. No és el mateix que amb els Antònia Font però ho hem passat bé i s'hi estava de conya.
dilluns, de juny 30, 2008
IMATGES DE FESTA MAJOR
Curiós i interessant concert en solitari de Joan Miquel Oliver a sa plaça de l'Om. No és el mateix que amb els Antònia Font però ho hem passat bé i s'hi estava de conya.
dilluns, de juny 16, 2008
VULL UNA LLIBRETA
Recordeu aquell anunci del "vull una sopa"? A mi m'encanten les sopes, soc tot el contrari de la Mafalda, en podria menjar cada dia i de totes les varietats i sabors possibles.Ara bé, encara més que les sopes, m'agraden les llibretes. I de totes, les millors les Moleskine, unes petites (i no tan petites) llibretes negres que, segons la història que explica el fabricant, van acompanyar Van Gogh, Picasso, Matisse o Hemingway al llarg de la seva vida i obra.
N'hi ha de moltes mides i de molts tipus: de full llis, més prim i més gruixut, ratllades, a quadres per a fer presentacions, tipus dietari, setmanal, mensual, per llistat de telèfons, amb unes petites butxaques per a guardar-hii una tarja, algun paper...

Cada model va relligat amb una cinta d'un color que fa que a les botigues presentin aquest bonic aspecte quan estan totes juntes.
Les vaig descobrir a les botigues dels museus, on es troben coses d'allò més interessants. També les tenen a les bones papereries i fins i tot a algunes llibreries de culte. Darrerament en vaig comprar dues de molt petitetes, de color verd (tota una novetat) a la màgica llibreria Robinson Crusoe d'Istanbul. Van molt bé per a prendre notes de feina, apuntar adreces, idees... i les pots portar sempre a sobre.
En aquesta època de gadgets tecnològics, aquesta llibreteta em permet mantenir la tradició d'escriure a mà.dijous, de juny 05, 2008
UN PRESIDENT, UN VICEPRESIDENT, UN CANDIDAT
Els que seguiu el Twitter (això que hi ha a l'esquerra del blog) haureu vist que aquesta tarda he estat al Círculo Ecuestre en una sessió organitzada per l'American Chamber of Commerce titulada " The Race for the White House and Beyond: Looking ahead to 2009" que analitzava l'actualitat de la carrera presidencial i els reptes econòmics i de política internacional que haurà d'afrontar el proper president dels Estats Units.Entre d'altres ponents, ha intervingut el senador John Edwards, candidat demòcrata a la vicepresidència amb Kerry el 2004 i candidat per a la nominació presidencial el 2004 i el 2008.
Fa unes setmanes, Edwards va donar el seu soport a Obama, de qui aquesta tarda ha destacat les virtuts i el fet que representa el canvi ila il·lusió davants aquests 8 anys terribles de l'administració Bush. Segons ell, els EUA necessiten un president amb visió, fresc, positiu, optimista i que trenqui amb els vicis del passat, que sigui capaç d'establir un nou marc de relacions entre els EUA i la resta del món, basat en el respecte mutu. Edwards coneix i respecta McCain, de qui diu que no comparteix totes les polítiques de Bush, però sí aquelles que fan referència a la guerra i als temes tributaris. També ha destacat el lideratge i la força de Hillary Clinton, de qui diu que creu que ha continuat fins el final perquè està convençuda de les idees que defensa i creu que els seus electors mereixien que ho intentés sense abandonar abans d'hora.
John Edwards m'ha semblat proper, molt amable i educat, amb un discurs ben trabat i il·lusionant. Molt centrat en posar de manifest temes com la lluita contra el canvi climàtic, l'eliminació de la pobresa (tant al seu país com al món) i la millora de les relacions exteriors dels EUA.
D'altra banda, fa uns anys, crec recordar que va ser a l'octubre de 2003, al final de la darrera legislatura del president Pujol, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar un altre polític nord-americà, en aquella ocasió Bill Clinton, també convidat per l'American Chamber of Commerce, en una conferència (curta i sense massa contingut) sobre noves tecnologies a l'Auditori de Barcelona.
4 anys més tard, l'octubre passat, en vaig escoltar un altre, aquest cop l'ex-president Al Gore a l'auditori del Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, amb la seva conferència "Una Veritat Incòmoda" i ja us dic ara que no és el mateix veure la pel·lícula que escoltar-lo en directe.
Els polítics americans tenen una gran capacitat de comunicar i de seduir l'audiència. Hauríem de plantejar-nos, amb tanta reforma educativa, si no hauríem de potenciar nosaltres també l'expressió oral a les escoles i a la universitat. Potser així tindríem millors oradors/es i el nivell dels nostre polítics pujaria una mica...
En definitiva, en quatre anys, he estat en contacte amb un ex president, un ex-vicepresident i un candidat a president dels EUA. Tot un luxe.
dimecres, de juny 04, 2008
dimarts, de juny 03, 2008
JA TENIM LES ENTRADES
Semblava impossible, però finalment hem aconseguit entrades pel concert de Tom Waits malgrat el pèssim servei ofert per Caixa Catalunya i el seu Telentrada i els 8€ de càrrec per gestió (quina gestió??? amb una sola trucada les he comprades totes: 64 € per la gestió??? una vergonya!)Hi anirem l'Anna i el Raimon, l'Elena i el Xavi, el Marcel i l'Eva i el Ramon i jo. Manel, fes bondat i ves a fer companyia a la Isabel i a les nenes. :-)
Espero que el concert estigui a l'alçada de les nostres expectatives...

