skip to main |
skip to sidebar
Paul Simon, Caetano Veloso, Lluís Llach, Bruce Springsteen, els Beatles, Bach, Tom Waits, ....heus aquí músiques que em fan sommiar i pensar que l'ésser humà és realment extraordinari i capaç d'expressar emocions de la forma més increible.
L'ART, en majúscules. Obres mestres que et trasporten a indrets llunyans, inaccessibles, a èpoques remotes a les que mai t'hi podràs acostar, a l'interior de la ment i l'esperit d'artistes turmentats per les seves passions o enamorats de la vida, que necessiten expressar i mostrar com se senten...
Modigliani, Van Gogh, Monet, Whistler, Picasso, Pollock, Delaunay, Serra, Klein... i tants i tantes altres han transformat la meva vida i la meva manera de veure el món.Vull pensar que a través dels seus ulls i de com ells interpreten el (seu) món a mi se m'ha obert un finestra nova, immensa, que em permet descobrir emocions que desconeixia de mi mateixa.
Avui és l'ultim dia de campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya.Demà, jornada de reflexió.Dimecres, eleccions.Per sort o per desgràcia, l'Artur Mas és l'unic candidat amb cara i ulls per a ser president de Catalunya. Espero que guanyi i que pugui governar. I que administri la confiança dels ciutadans correctament, fent un govern seriós, amb persones capacitades i de prestigi, no necessàriament del partit, que ens retorni als catalans l'orgull envers les nostres institucions i el nostre país. Espero massa? segur que no. He mirat de convèncer els indecisos amb la convicció que no els decebrem. Ara ens toca demostrar-ho.Si dimecres el poble de Catalunya ens fa confiança arribarà l'hora de fer realitat l'slògan: "Estimar Catalunya, governar bé". Fàcil de dir, més difícil de fer....http://www.ciu.info/microsite.php?ms_ID=7
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.
No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.
Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.
Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.
Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.
res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.
Qui ho havia de dir, que una cançó de la meva infantesa remota, cantada per en Xesco Boix i el grup Ara va de bò, acabaria donant nom al meu blog….Per a més informació sobre en Xesco Boix... http://www.tv3.cat/noms/boix/home.htm
Això de fer un blog és una mica estrany.
No sé per què el faig.
El Manel hi insisteix des de fa temps, però no sé ben per per què, potser es pensa que el llegirà molta gent i em puc fer milionària. :-)
D'entrada és com escriure un diari, cosa que, d'altra banda, no he fet mai, així que és una mica un experiment.
De fet, és cert que tinc moltíssima informació (sobretot de viatges) que m'agrada compartir o sigui que potser aquesta pot ser una bona excusa per començar.
També pot ser que m'obligui a repassar i recopilar tot el que m'agrada sobre art, música, cinema, literatura...
De moment no ho diré a ningú que el faig.
Si algú el troba, endavant! :-)
Aquesta imatge pertany a un racó de Londres, la meva ciutat preferida. Bonic, oi?
Paul Simon, Caetano Veloso, Lluís Llach, Bruce Springsteen, els Beatles, Bach, Tom Waits, ....heus aquí músiques que em fan sommiar i pensar que l'ésser humà és realment extraordinari i capaç d'expressar emocions de la forma més increible.
