dilluns, d’octubre 15, 2007

EL GRAN MONZÓ

Ja s'ha comentat molt el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt a càrrec de Quim Monzó però jo no em volia estar de penjar-lo també aquí, com fa mesos ho vaig fer amb el de Pau Casals.

És enginyós, divertit, lúcid, irònic, punyent... en definitiva, esplèndid!

No soc molt optimista sobre el futur del nostre país, però moments com aquest em fan sentir orgullosa de ser de la mateixa terra i parlar la mateix llengua que algú com Quim Monzó.

divendres, d’octubre 05, 2007

LONDRES ARA FA UN ANY

Exactament avui, fa un any que estava a Londres, passant-hi un dies per a celebrar el nostre aniversari de noces. Després hi vam tornar a la primavera, però ja no vaig fer fotos...

Encara que faci una mica de ràbia, he de dir que normalment tenim molta sort en els nostres viatges pel món i el sol i el bon temps acostumen a acompanyar-nos.

En aquestes fotos podeu veure el cel blau del mes d'octubre i la meva cara de felicitat absoluta passejant per la riba sud del Thames, en aquest cas parlat pel mòbil davant l'edifici de l'ajuntament de la ciutat.

















El nostre amic Juan viu en aquest barri i sempre que podem ens instal·lem d'okupes a casa seva. La veritat és que això és una gran sort ja que Londres és una ciutat caríssima i poder-nos estalviar l'hotel fa que hi poguem anar més sovint i aprofitar per anar a algun musical (fa un any, Billy Elliot i The Producers).

A continuació, un seguit de fotos del Borough Market i de Hamstead Heath, un parc magnífic amb vistes, al nord de la ciutat.








dimecres, d’octubre 03, 2007

LONDON, LONDON

El Manel va marxar ahir a Londres i no torna fins divendres.
Però sembla com si el cosmos volgués mantenir-nos a prop i per això ara, a Sant Cugat, cau una pluja fina d'allò més britànica. Mirar com cau em fa pensar en ell.
També hi he pensat aquest matí, mentre esmorzava i llegia l'entrevista que avui La Vanguardia dedica a Caetano Veloso a les renovades pàgines de Cultura. A tots dos ens agrada molt i procurem anar a veure'l sempre que passa per aquí.
A més té una cançó d'allò més evocadora anomenada London, London ideal per a ser escoltada en tardes com aquesta.
Tot lliga, oi?

Com que encara no sé penjar cançons, us en poso la lletra.

London, London - Caetano Veloso
I'm wandering round and round nowhere to go
I'm lonely in London London is lovely you
I cross the streets without fear
Everybody keeps the way clear

I know I know no one here to say hello
I know they keep the way clear
I am lonely in London without fear
I'm wandering round and round nowhere to go

Oh sunday, monday, autumn pass by me
And people hurry on so pacefully
A group approaches a policeman
He seems so pleased to please them
It's good at least to live and I agree

He seems so pleased at least
And It's so good to live in peace and
Sunday, monday, years and I agree

I choice no face to look at
Choice no way
I just happen to be there
And It's oK
Green grass blue eyes
Gray sky God Bless silent peine
And happiness
I came around to say eyes

While my eyes
Go looking for flying saucers in the sky
While my eyes
Go looking for flying saucers in the sky


Nota: En Manuel Fuentes, portaveu oficiós del Boss a Catalunya, ha confirmat que vindrà a Barcelona durant el 2008. El Bruce deu llegir aquest blog i li he fet pena...

dimarts, d’octubre 02, 2007

TROBAREM A FALTAR EL SEU SOMRIURE...

Avui, en 4 hores, s'han esgotat les entrades pel concert de Bruce Springsteen a Madrid. Vaig pensar en anar-hi, però ja només ens falta haver d'anar a Madrid per això!

Per primera vegada en molts anys, el Boss no visitarà Barcelona en la seva gira europea. Potser és per a compensar que l'any passat vam tenir la sort de veure'l dues vegades o potser és part de la conxorxa del tripartit per acabar amb la moral del país. No ho sé, però espero que s'hi repensi i que el tinguem per aquí el 2008 presentant el seu nou disc "Magic".

Mentrestant, ens consolarem amb l'Andrea Chenier del Liceu, l'enèsima visita de Jorge Drexler, Rufus Wainwright, Harry Connick Jr i Gal Costa a Barcelona i Bebo Valdés a Sant Cugat.


Una tardor plena de música que ens ajudarà a oblidar la seva absència.