Notícia d'última hora: m'acaba d'entrevistar la ràdio pública nacional d’Alemanya, que es diu Deutschlandfunk.

Ens ha trucat un periodista alemany, en Hans Kellner, que m'ha entrevistat pel tema de la sequera.

Què fort, oi? això de l'aigua ja traspassa fronteres...

Quina pena que en els darrers anys el nostre país només sigui notícia internacional per temes dolents: caos a l'aeroport, apagada elètrica, Carmel, TGV, sequera...

L'AIGUA I EL PODER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

L'aigua, de fet, la manca d'aigua, és la gran notícia d'aquest inici d'any a Catalunya.
Sant Cugat és una ciutat que en consumeix molta però alhora fa anys que va posant mesures i fa esforços per a estalviar-ne; i és per això que fa setmanes que els mitjans de comunicació ens van al darrere per a que expliquem el què estem fent.No sé massa ben bé per què, però al final hem acabant sent una mica els "portaveus" dels municipis de l'àrea metropolitana en aquest tema i jo, com a responsable política a Sant Cugat, la seva cara i la seva veu.

Amb 9 anys que fa que soc regidora mai havia vist tanta expectació al voltant d'un tema o, com a mínim, no l'havia patit tan directament. Al final, el que surt a la ràdio o el que es veu a la tv no és res més que una petita part de la feinada que estem fent....i dels nervis que estic passant!!

Pels que tingueu curiositat, aquí teniu la notícia que va sortir a tv3, després de la roda de premsa més multitudinària que he fet mai, la més llarga i en la que he passat més nervis -i que m'ha provocat una contractura que em durarà una setmana!-.
Setmanes abans també havia anat al Matí de Catalunya Ràdio, amb l'Antoni Bassas, i de fet, s'han fet ressò del tema totes les ràdios, diaris i teles d'abast local, nacional i estatal! Heu estat molts i moltes els que m'heu trucat, enviat sms i dit que ho havia fet prou bé. Moltes gràcies. Ha estat una bona compensació als nervis que he patit!

Ara bé, més enllà de l'interès mediàtic que el tema desperta, la situació és molt greu i ens fa patir a tots. Hem d'entendre que l'aigua és i serà cada vegada un recurs més escàs i que ens haurem d'acostumar a viure amb menys quantitat i administrar-la millor.

Pel que fa a la sequera, cal acceptar que és ja estructural, que ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una característica del nostre clima, i ens hem d’adaptar a aquesta nova realitat i hem de fer una gestió de l’aigua basada en el respecte, l'ús responsable i solidari i l'estalvi actiu, on tots estalviem.

Ara bé, aquest tema que, per la seva gravetat i trascendència, hauria de ser neutre, malauradament s’ha polititzat excessivament i s’ha acabat encallant. No hauria de ser un tema de dretes o esquerres, de transvasament o de dessaladores. Es tracta d’analitzar què és millor en cada cas i combinar els dos sistemes segons les necessitats. S’hauria d’escoltar més els tècnics i deixar de fer un ús partidista d’aquesta qüestió ja que ens hi juguem massa.

Si es fa un transvasament, que al meu entendre no és cap disbarat, ans al contrari, s’ha de fer mantenint els cabals ecològics mínims. Hi ha excedents d’aigua que arriben al mar i ara els volen xuclar d'allà amb tot el cost energètic i econòmic que això suposa, quan podríem portar aigua dolça del Roine (a la foto) directament.

De fet, en un estudi fet públic per la Fundació Catalunya Oberta, el preu per metre cúbic d’aigua procedent del transvasament és de 0,49 euros/m3, i el de dessalar, de 0,80 euros/m3 (amb tots els problemes ecològics que comporta la dessalació i què fas després amb la sal...). En canvi, els governs socialistes de Madrid i de Catalunya (aquí amb les seves crosses) no volen considerar, per motius patriòtics (sic), aquesta solució de futur, quan, de fet, és l'única amb sentit a mig i llarg termini.

Sigui com sigui, tanqueu l'aixeta quan us renteu les mans i les dents, aprofiteu la primera aigua de la dutxa per a regar i mireu-vos el transparent líquid com si fos una joia...no fos cas que aviat obrim l'aixeta i no en surti...