El viatge ha anat be. A l'avio m'assec al costat d'una dona guap'issima d'entre 50 i 60 anys, rossa, vestida molt elegant. Se m'adreca en un catal`a impecble, pero amb un suau accent americ`a. Em sorpr`en. Viu a Andorra des de fa 30 anys i 'es una enamorada de Catalunya i del pa'is dels Pirineus. Viatja a NY, on viuen la seva mare i la seva germana, a un funeral. Sembla afectada per tot plegat, per l'esdeveniment trist pero tamb'e per la proximitat de les eleccions americanes, que diu que la tenen obsessionada. Ho t'e clar. Votara per Obama.
Si no coneguessim la gran tirada que Obama te entre les classes benestants i mes educades potser m'hauria sorpres, perque el seu look i algun comentari son mes aviat conservadors. Pero ho te clar. Aquests darrers anys han estat un desaStre, Bush ha mostrat el pitjor d'America al mon i n'ha eliminat el seu prestigi. Li pregunto si es queda a NY fins les eleccions i em diu que no. Que ho vol seguir des de casa, s'ho vol mirar des del punt de vista europeu. A Andorra te sintonitzades cadenes americanes, la BBC world, la tv francesa i "la nostra" i prefereix anar fent el seguiment des de tots aquests punts de vista. 'Es encantadora i intercanviem les nostres dades a fi de comentar posteriorment el resultat de les eleccions.
L'alcalde de Sant Cugat, i la resta de la delegaci'o santcugatenca arriben diumenge .
El cap de setmana el passo amb uns amics, que, quan arribo, ja m'estan esperant a l'aeroport. Conec el Cory i la Michelle des de fa 8 anys. Son novaiorquesos, han viatjat per Europa, els agrada i el bon vi i els bons formatges.. Vivien a Manhattan pero van marxar quan van tenir la Rylie i ara, amb el segon fill, en Tyler, viuen a una preciosa casa de fusta a uns 40 minuts de la ciutat. La urbanitzacio 'es tipicament americana. Cases unifamiliars separades per jardins plens d'arbres que perden les fulles a mesura que s'acosta l'hivern deixant una catifa multicolor que convida a saltar-hi a sobre i fer guerra de fulles... Tot plegat, molt integrat en la natura i sense necessitat de cap mena de manteniment, rec, etc.. N'hauriem d'aprendre. 
A la casa del davant, els veins mostren el seu suport als republicans amb un retol "McCain-Pallin" clavat al jard'i. Els meus amics tampoc votaran Obama. No els mereix confianca. Em sorprenen les raons. La Michelle, que 'es arquitecta, diu que no li agrada el que ha sentit sobre el fet que t'e "estranyes connexions amb un terrorista" (sic). El Cory creu que el seu programa sobre implantar un sistema nacional de salut 'es "poc america" i mes aviat "socialista" i que, al cap i a la fi, a Europa, pel que ell ha pogut saber de GB, "no funciona gaire be". El desmenteixo, li ho explico i ho comparo amb el sistema p'ublic d-'educaci'o, del que si que n'est'a molt satisfet. Em dona la rao, pero argumenta que l'escola publica no es ben be nacional. Esta molt descentralitzada i cada comunitat la gestiona de manera diferent.
Crec igualment que la rao principal es que no els mereix confiansa. Reconeixen que el discurs sobre valors i el fet que sigui tant nou es estimulant, pero tot i aix'i prefereixen la credidibilitat de McCain, a qui veuen amb m'es expperiencia de govern i lideratge.Finalment en Cory admet que segurament guanyar'a Obama, pero que donada la situaci'o actual nom'es s'hi estara 4 anys, ja que "no podra fer res mes que gestionar la crisis".
Segons ell, el veritable lider pels propers anys als Estats Units encara est'a per arribar i ho fara d'aqu'i a 4 anys.
