Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.

Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.

Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.

Aquest poema forma part del llibre Estimada Marta de Miquel Martí i Pol.
El vàrem escollir per a convidar la família i amics al nostre casament, el 16 de setembre de 2000 i des d'aleshores ha format part de la meva vida.