
L'ART, en majúscules. Obres mestres que et trasporten a indrets llunyans, inaccessibles, a èpoques remotes a les que mai t'hi podràs acostar, a l'interior de la ment i l'esperit d'artistes turmentats per les seves passions o enamorats de la vida, que necessiten expressar i mostrar com se senten...

Modigliani, Van Gogh, Monet, Whistler, Picasso, Pollock, Delaunay, Serra, Klein... i tants i tantes altres han transformat la meva vida i la meva manera de veure el món.
Vull pensar que a través dels seus ulls i de com ells interpreten el (seu) món a mi se m'ha obert un finestra nova, immensa, que em permet descobrir emocions que desconeixia de mi mateixa.
3 comentaris:
A mi també m'agrada el Caetano...
Querida Marta,
Tienes un blog de lo más curioso. La verdad es que caí en tus paginas por casualidad y estoy a diario siguiendo tus posts y así entender lo que realmente quieres transmitir.
¿es amor? ¿sentimiento? o es ¿política?
Te seguiré de cerca,
Relampago azul
Hola Marta,
No se quien eres y ni de donde vienes pero te animo a que continues escribiendo en tu blog. De momento parece un experimento pero quiero que sepas con esta pequeña nota que me gusta lo que escribes y estoy siguiendote a diario. Me tienes realmente intrigada!.
Animo y a escribir,
Maria
Publica un comentari a l'entrada