Quina cosa tan curiosa això de l'espècie humana, que ha estat capaç de crear un lloc tan increiblement estrambòtic i surrealista com Las Vegas...24 hores, 365 dies l'any de joc, entreteniment, beure i menjar... Aquesta sí que és realment la ciutat que no dorm mai!
Hi vam arribar ahir a la tarda (ara són les 18.25 de divendres 27 de juliol) després d'un vol de 10 hores a San Francisco des de Londres. Com altres vegades, la capacitat de persuasió del Manel va permetre que ens fessin un upgrade, no a business, però sí a una classe superior (world traveller) que ens va pemetre viatjar de conya i dormir força, encara que era de dia, per anar agafant l'horari de la costa oest.
De San Francisco a Las Vegas només hi ha una hora d'avió i només aterrar ja saps que ets a un lloc "diferent": tot l'aeroport és ple de màquines escurabutxaques que et conviden a jugar!
Vam anar directes a l'hotel Wynn que, a diferència d'altres, no imita cap monument o ciutat del món: ni la torre Eiffel, ni una piràmide d'Egipte, ni Venècia, ni la Roma dels cèsars. Això sí, com tots, ell mateix és un casino que, a més, té habitacions, restaurants, botigues, piscines... El looby de l'hotel és ja una immensa sala de joc i avui hem pogut comprovar que hi ha gent jugant a qualsevol hora, persones soles o acompanyades, grans o més joves.
Vam sopar a l'habitació perquè estavem morts i aquest matí, després de passejar per l'hotel, que dóna per molt, hem anat a la zona de piscines on, òbviament, també pots jugar al Black Jack o a la ruleta!
La calor que fa és una altra cosa que impacta només d'arribar. Devem estar a 40º aprox. i això ha fet que passéssim més estona dins l'aigua que a fora. Això sí, aquí els diners ho compren tot, fins i tot la fresqueta, i és que tot envoltant les piscines hi ha el que anomenen "cabanas", una mena d'habitacions tipus "haima" amb aire condicionat, hamaques etc. que lloguen per 400$ al dia, un luxe que no ens podem ni volem permetre. També si estàs allotjat a les tower suites (no és el nostre cas) tens accés a una zona diferent de piscines, més exclusiva i separada de la plebs.
Més coses curioses: el menjar. No és car si tenim en compte la categoria dels hotels i la quantitat que et serveixen. Segons ens han dit, la raó és que serveix de reclam pel joc. T'atrauen amb l'excusa de l'àpat i després ja et quedes allà a jugar.
De fet, si és així, amb nosaltres fan un mal negoci. Som aquí per descansar, veure espectacles (avui anem a Love, del Cirque du Soleil) i distreure'ns veient els freaks que es passen tot el dia asseguts davant un croupier.
Ah! un altre aspecte a destacar és que, ara per ara, no hem trobat catalans, espècie humana que un acostuma a trobar per tot arreu. Estaran els catalans escarmentats pel cas casinos? Voldran dedicar la pela només a la bonoloto i el trio com a mesura per a compensar la manca d'inversió de l'estat? Mirarem d'averiguar-ho en els propers dies....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada