"O": ooooooooooh! (post actualitzat)

VIVAAAAAAAAAA LAS VEGAS! això és exactament el que vaig estar pensant ahir al vespre entre les 19.30 i les 21.30. La cançó de l'Elvis em venia al cap una i una altra vegada.

I és que hi ha una cosa per la que està totalment justificat un viatge a Las Vegas once in a lifetime: l'espectacle "O" del Cirque du Soleil. Absolutament jawdropping, que vol dir literalment que se't cau la madíbula o bé que no pots tancar la boca durant les gairebé dues hores que dura el show.

Del Cirque du Soleil a Europa se n'han vist diversos espectacles. Nosaltres concretament haviem vist "Alegria", "Quidam" i "Saltimbanco". He de dir que, després del gran impacte que em va causar "Alegria", visualment i musicalment, l'any 1998, els altres dos no em van sorprendre tant i fins i tot aquest hivern, que ens van convidar a repetir "Alegria", va ser més aviat una decepció. Per això no tenia massa expectatives en els espectacle de Las Vegas, tot i que el fet que siguin permanents fa que puguin disposar d'uns muntatges molts més complexes i això donava al tema uns nova perspectiva.
2 espectacles:
Divendres vam anar a veure "Love", un divertimento amb l'excusa de la música dels Beatles. No s'assembla als altres shows del Cirque du Soleil ja que és més un musical que un espectacle de circ, però la música és tan fantàstica i ells són tan bons que la combinació és impactant. Hi ha ball, pallassos, acròbates....però les veritables protagonistes són les lletres i melodies dels 4 de Liverpool, que tothom se sap de memòria, i que precisament per això encara es disfruten més.

Dissabte, en canvi, vam anar a veure "O". Ja fa anys que en sentíem a parlar i dèiem que algun dia hi aniríem. Però va ser fins i tot millor del què ens imaginàvem.
Com diu el seu nom, l'espectacle està basat en l'aigua, però no sempre és dins l'aigua. Tot l'escenari és una plataforma mòbil, que se separa en diversos fragments, i que en determinats moments és dins una immensa piscina i en altres fora. A veure si ho sé explicar: comença sent una piscina, amb unes noies dignes de la imaginació d'en Sànchez Piñol a La Pell Freda fent natació sicronitzada, però tot seguit puja una plataforma amb múltiples i minúsculs foradets que fa que l'escenari quedi mullat però sense aigua (s'entén?). Quan passa això apareixen éssers d'allò més estranys: acròbates del foc, contorsionistes asiàtiques, ballarins... També hi ha uns pallassos, els millors que he vist mai, que viuen una bonica i melenconiosa història (com tots els bons pallassos) dalt d'una barca. Hi ha trapecistes dalt d'un immens vaixell pirata, atletes que es llancen des d'un altíssim trampolí, majordoms navegant sobre cavalls de carroussel, ballarines amb tutú, sirenes amb pell de zebra... i tot acompanyat d'una música que et transporta a móns màgics i llunyans.

Una delícia pels sentits, en definitiva. Visualment, musicalment, a nivell d'emocions...la creativitat del Cirque du Soleil portada al límit amb un gust exquisit.

Molt recomanable!!