T'HO JURO PER SNOOPY!!

En l'immens món de les frases fetes n'hi deu haver-hi moltes de desafortunades i injustes i aquesta és una d'elles.

Sembla mentida com el màrqueting i el merchandising han pervertit el veritable esperit d'una de les tires més famoses de la història del còmic (amb permís de la Mafalda) i segurament la que va influenciar més dibuixants en la segona meitat del segle XX.
Estic parlant dels "Peanuts", el grup de personatges que als anys 50 va crear Charles M. Schulz, Sparky pels amics, al voltant del nen Charlie Brown i del seu gos Snoopy.
Probablement, la majoria de nens i nenes "pijos" que han dit aquesta frase o han vestit alguna samarreta o comprat coses amb la imatge del gosset de la taca negra no hagin llegit en la seva vida més de dues tires còmiques seguides del personatge i no coneguin amb profunditat la manera de ser de cada un dels seus companys d'aventures.

Schulz, a través d'una quinzena de personatges, la meitat d'ells principals i els altres més secundaris va retratar, durant gairebé 50 anys, l'esperit de la societat nordamericana tal i com ell la veia. A partir de situacions més aviat tristes, desesperades o absurdes, ell n'extreia el seu costat còmic i va fer així felices vàries generacions d'arreu del món que encara avui segueixen les aventures dels Peanuts a través de més de 2,600 diaris en 75 països, llibres recopilatoris, shows de TV i fins i tot d'un musical de Broadway.

Ahir vaig anar al Museu que hi ha a Santa Rosa (una hora en cotxe des de San Francisco) dedicat a la figura del dibuixant Schulz i als seus famosos personatges.

Allà es pot copsar la importància d'aquest còmic en tota la seva intensitat. El museu és gran i té una sala de cinema on van passant entrevistes amb Schulz, programes de TV, pel·lícules. També hi ha una reproducció de l'estudi on el dibuixant va treballar fins a finals de l'any 1999, quan va anunciar que es retirava. Va morir al cap de pocs mesos i el més de maig de l'any 2000, els més importants dibuixants de còmic d'arreu del món van dibuixar les seves tires còmiques en homenatge a Schulz i els Peanuts. Aquí podeu veure la que va fer Matt Groening, creador dels Simpson's.

És possible que alguns dels que estigueu llegint aquest post encara estigueu al·lucinant perquè moltes vegades us heu mirat els Peanuts al diari i no n'heu entès res.

Jo vaig tenir la sort de descobrir-los fa molts anys d'una manera mol diferent. La meva tieta, a la platja, tenia tota la col·lecció feta fins aleshores, traduïda al català en forma de més de 40 petit llibrets que recollien les vinyetes publicades. El fet de llegir-los en "fomat llibre" d'una tirada i un darrera l'altre va fer que entengués molt millor el sentit que tenia tot plegat i la personalitat de cada un dels personatges, tan especial i tan ben definida.

Ara no entraré en el caràcter de cada un d'ells però sí que us diré que moltes de les històries respiren una certa ansietat i que en cap cas és un còmic per a nens petits! En Linus amb la seva manta i les seves referències bíbliques, la Peppermint Patty i els seus problemes a l'escola, la Lucy i el seu mal caràcter però eternament enamorada d'en Schoreder que no la correspon i només pensa en Bethoven, en Charlie Brown, a qui TOT li surt malament...
Tot plegat, problemes típics dels adults però posat en boca de nens.

Al museu he descobert moltes coses que no sabia i que m'han agradat i, en fer aquest post he descobert a gent encara més freaky que jo!

Us recomano que, si no ho heu fet encara, deixeu enrere els vostres prejudicis i us compreu un llibre dels Peanuts (si pot ser en anglès, millor!). Us asseguro que passareu una molt bona estona i potser us hi acabareu enganxant i tot!!