
El mar més blau del món, un ventet suau i càlid mentre anem de cala en cala, els pins a tocar de l'aigua, poques barquetes i velers amb els seus tripulants saludant, la sorra tova i calenta, el sol ponent-se darrera la muntanya a quarts de vuit... Com no he de tenir depre després de cinc dies en aquest entorn privilegiat de casa nostra i el pensament que dilluns torno a treballar!

Ja sé que és una sort tenir feina i que a més m'agradi, però això no treu que hagués volgut allargar les vacances un o dos mesos més...fins que ja no fa bo i tens ganes d'estar-te a casa una tarda de diumenge de tardor, mentre cau una pluja densa i constant i escoltes la Marisa Monte tot llegint un bon llibre....

Avui ni una cosa ni l'atra, un intermig que no està del tot malament: una estona de piscina i dinar amb el Pau -cada dia més guapo-, l'Elena i el Xavi. Després el Manel anirà al Barça i jo em quedaré, començant la t.1 dels Soprano o acabant Studio 60.
(Un dia parlaré de l'edat d'or de la TV i les seves excepcionals sèries.)
1 comentari:
I una foto dels pares. com a minim de la mare, no? per veure si es tant maca com el seu fill...
Publica un comentari a l'entrada