divendres, de desembre 28, 2007

ESPRESSO, CENTRAL PARK, FIX PRICE LUNCH, MEATPACKING DISTRICT, ROCKETTES I PROPINA

Aquest títol podria ser el resum del nostre primer dia a NY. Entrem en detalls:

Confesso que soc una adicta al suplement de viatges del NY Times, que m'arriba cada dissabte a la bústia de l'e-mail. Quan tinc temps, sel·lecciono els articles que parlen de ciutats o de llocs on m'agradaria anar, els arxivo en carpetes de word i els recupero quan em fan falta.

(les fotos d'aquest post sí que són meves, les he fet amb la blackberry perquè ens hem deixat el cable de la càmera per a passar-les a l'ordinador)

Un dels articles que tenia arxivats parlava de llocs on trobar un bon espresso a la ciutat que no dorm mai. Doncs, bé, jo avui sí que m'adormia (per allò del jet lag) i aquesta era la recomanació que necessitava. Com tantes altres vegades, no m'ha falla i a Zibetto, 1385 Avenue of the Americas (entre la 55th i la 56th) he pres un dels millors capuccinos de la meva vida acompanyat d'un tall de pastís de xocolata exquisit. Us el recomano si mai hi aneu. Deixeu-vos estar d'Starbucks i similars i aneu a aquest mini local on t'has d'estar dret i potser has de fer cua darrera d'altres amants del bon cafè, però on tindreu una experiència cafetera difícil d'igualar.

Tot seguit, i aprofitant el sol esplèndid d'hivern que ens acompanyava, hem fet via cap a Central Park per on hem passejat fins el migdia, veient la gent patinar, les estatues de Hans Christian Andersen i de l'Alícia al país de les meravelles, el newiorquins fent footing o en bici, i un munt de gent passejant en les típiques carrosses o bé en una mena de bici-carros que també es veuen a Barcelona però que semblen importats de Beijin.

Per a dinar hem anat a West Village, tocant al Meatpacking District que, pels seguidors/es de Sex &the City és el barri on es trasllada la Samantha i pels no seguidors és l'antic barri d'escorxadors de la ciutat i actualment un dels que està més de moda gràcies a la transformació dels magatzems de carn en restaurants, immenses botigues de les millors marques o de roba alternativa, galeries d'art i lofts. El barri queda a tocar del riu Hudson i hem dinat a un dels molts restaurants d'un dels chefs més coneguts i valorats de la ciutat, Jean Georges Vongerichten. Concretament, hem menjat el menú de preu fix (24$) del Perry St. que no envejava en absolut cap carta de restaurant. Tot estava boníssim, el servei exquisit i les vistes a Jersey City imbatibles.


En acabar hem passejat una estona pel costat del riu i pel barri i hem admirat la seva esplèndida transformació. Aquí, els edificis nous de vidre i acer conviuen amb els magatzems atrotinats que allotgen botigues i restaurants de primera.


Patint perquè el trànsit era infernal i teniem por d'arribar tard hem pujat cap a Midtown per a veure les Rockettes. Fa uns anys, en la meva primera visita a la ciutat i concretament en el meu primer dia, ja vaig anar a veure aquest famós espectacle del Radio City Music Hall que aquest any compleix el seu 75è aniversari. No us en puc dir res perque vaig dormir tota l'estona, vull pensar que per efecte del jet-lag, però la veritat és que no tenia massa ganes de tornar-hi. El Manel i els seus pares sí i gràcies a ells avui he passat una estona increible amb el millor especacle de music-hall nadalenc que he vist mai (només he vist aquest! ;-)). Es tracta d'un show 100% americà, una mica kitsch, però realitzat a la perfecció. Hi ha de tot: una gran orquestra que repassa els standards nadalencs amb nous arranjaments, tecnologia 3D a les pantalles que fan de decorat que deixen el públic amb la boca oberta, coreografies que recorden les películes de l'Esther Williams (sense l'aigua), i el punt just (o no) d'ensucrament sobre la màgia del Nadal (versió: consumeix tant com puguis a la Gran Ciutat, hi trobaràs de tot).

El sopar ha estat el pitjor del dia (a banda que ha començat a plovisquejar), car i res de l'altre món. Eviteu, si podeu, el Bistrot DB. Molta aparença i molt poc fons, que ens ha portat a un debat sobre l'ús de la propina als Estats Units. Algun altre dia en parlaré, però és que ara em moro de son. Bona nit, que demà ens espera una dia intents amb el Corey i la Michelle que ens faran de guies per la seva al·lucinant ciutat!