Només està a mitja hora de Manhattan i el viatge ens ha permès veure les cases dels anomenats suburbis (pobles fora de l'illa) decorades per Nadal. Més enllà de la bandera americana, present tot l'any, moltes tenen un aspecte de pel·lícula: llumetes per tot arreu, finestres, teulades, arbres, tanques....(queda clar que els missatges de l'Al Gore segueixen sense fer forat entre els iankis), peres noels, trineus, nans...tota una empastifada que, encara que sembli mentida, en aquest entorn queda la mar de bé. L'Scott i la Tagi no en són l'excepció i casa seva és un bonic pastís de Nadal al més pur estil americà.
S'ha de dir que són i sempre ho han estat, molt carinyosos i hospitalaris. Tot el que mengem ha estat ciunat per ella i és realment deliciós: una mena de pastís de truita amb formatge fet al forn (espectacular!), salsitxes, carn, ous benedict, pastes dolces... tot plegat regat amb litres de suc de taronja amb xampany!
A l'esmorzar també hi havia un veí amic seu que és assessor polític dels republicans però que està convençut que la Hillary té possibilitats d'arribar a Presidenta. De fet, la família de l'Scott, sense estar massa implicada en política (com la majoria d'americans d'altra banda) sempre s'havia manifestat propera als republicans i en canvi aquesta vegada els he vist més interessats en una victòria demòcrata. Potser és senyal d'una tendència....
15.30h- Deixem New Jersey i donem una volta pel barri del nostre hotel, el Lincoln Center, el nou edifici de la Time Warner, el sud de Central Park...
A les 19.00h anem a veure The Drowsy Chapperone, un musical molt divertit protagonitzat pel pare de "Full House" (aquesta sèrie em persegueix!), Bob Saget, i el fiscal de "The Practice" (una sèrie maltractada per canal+) en un nou i sorprenent registre interpretatiu.
Bob Saget fa 20 anys:
Bob Saget ara :
Pels amants dels musicals, The Drowsy Chaperone és una història entranyable, sobre un home sol que posa vells vinils al tocadiscs i recorda les representacions a les que va anar de jove.
En aquest cas, repassa un vell musical dels anys 20 que es va representant a l'escenari a mesura que ell el va recordant.
És com un monòleg amb flash-backs, molt ben escrit i dirigit, que va guanyar els principals Tonys (els oscars del teatre) l'any 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada