Està fent uns dies d'allò més rarots (crec que abans li deien primavera), amb pluja, xafogor, sobtats canvis de temperatura d'un dia per l'altre.... I jo no ho sé gestionar. No sé com vestir-me: vaig disfressada, amb sabates d'hivern i samarretes d'estiu, mocadors al coll per a protegirme de l'aire acondicionat (que no compleixen la seva funció, com és evident) i jaquetes que em poso i em trec constantment. Un desastre, en definitiva.
Espero que això mateix no els passi a tots aquells i aquelles que ens han de visitar properament i que necessiten tenir la seva veu a tope!
I és que el nostre pressupost per a concerts s'ha disparat (i el Manel està desesperat. rodolí). En les properes setmanes veurem a:
- Feist: 7 de juny a l'Apolo
- Tom Waits (primer he d'aconseguir l'entrada): 13 0 14 de juliol a l'Auditori del Fòrum
- Bruce Springsteen: 19 de juliol al Camp Nou
- Caetano Veloso: 30 de juliol a Cap Roig
- Diana Krall: 3 d'agost a Perelada
Això vol dir (la desesperació del Manel) que hi ha concerts que han quedat fora de la meva voracitat musical: l' Ute Lemper (l'hem vista vàries vegades, fins i tot a Londres, però això no és excusa, al Caetano i a la Diana també, i bé que hi tornem...), el Rufus Wainwright (l'adoro i ja el trobo a faltar, però aquesta història del Primavera Sound no sé com funciona. això d'un abonament per tres dies em recorda a l'Expo de Sevilla i allò era un caos: hola, estoy en la cola. clarament ja no tinc edat.) i la Sinéad O'Connor (forma part de la banda sonora de la meva adolescència, però confesso que no sé què se n'ha fet...segur que serà un concert boníssim, sempre passa.). També renunciem a molts dels que fan a Sant Feliu, al festival de la Porta Ferrada, com ara Lou Reed, Maria Creuza i Toquinho i grans intèrprets de jazz, i també a tots els altres del primavera sound tipus portishead o catpower i demés festivals que omplen Barcelona... Impossible arribar a tot, està clar, però algun altre encara el podria esgarrapar, no?
Ara bé, de tots, el que espero amb més ganes (i l'únic que encara no tinc segur) és el d'en Tom Waits. És la primera vegada que ve i necessito tenir la veu en condicions per a demanar-li que canti la bonica i trista Martha, que va néixer més o menys com jo, al 73, en el seu primer disc "Closing Time", una petita obra mestra que espero que recuperi, si més no en part, durant el concert.More info a mesura que vagin arribant...
PS: ara m'adono que no vaig fer crònica del concert simfònic dels Antònia Font a Sant Cugat (impressionant) ni dijous passat del Manolo García (ho sento, però l'absència del Quimi Portet se segueix notant, encara que després de dues hores i mitja de cançons totes iguales ens va regalar Insurrección).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada