VULL UNA LLIBRETA

Recordeu aquell anunci del "vull una sopa"? A mi m'encanten les sopes, soc tot el contrari de la Mafalda, en podria menjar cada dia i de totes les varietats i sabors possibles.

Ara bé, encara més que les sopes, m'agraden les llibretes. I de totes, les millors les Moleskine, unes petites (i no tan petites) llibretes negres que, segons la història que explica el fabricant, van acompanyar Van Gogh, Picasso, Matisse o Hemingway al llarg de la seva vida i obra.

N'hi ha de moltes mides i de molts tipus: de full llis, més prim i més gruixut, ratllades, a quadres per a fer presentacions, tipus dietari, setmanal, mensual, per llistat de telèfons, amb unes petites butxaques per a guardar-hii una tarja, algun paper...

Cada model va relligat amb una cinta d'un color que fa que a les botigues presentin aquest bonic aspecte quan estan totes juntes.

Les vaig descobrir a les botigues dels museus, on es troben coses d'allò més interessants. També les tenen a les bones papereries i fins i tot a algunes llibreries de culte. Darrerament en vaig comprar dues de molt petitetes, de color verd (tota una novetat) a la màgica llibreria Robinson Crusoe d'Istanbul. Van molt bé per a prendre notes de feina, apuntar adreces, idees... i les pots portar sempre a sobre.
En aquesta època de gadgets tecnològics, aquesta llibreteta em permet mantenir la tradició d'escriure a mà.