
Gargallo té la prodigiosa virtut de representar allò que desitja amb una simplicitat visual sorprenent, com en aquest retrat de

I també de captar l'interior del personatge que representa, com en aquest cap de Picasso, on transmet aquell esperit burlesc i irònic que el caracteritzava.

Una exposició molt recomanable, gratuïta, que podeu visitar fins el 28 de gener.
6 comentaris:
Aquest blog practica la censura: pq s'ha suprimit l'anterior comentari ???
És veritat, je, je...
Això de ser "administrador" està molt bé, et permet fer el què vols. :-)
Vaig fent proves a veure què passa.
Per cert, qui ets? Crec que no deixaré que hi hagi posts anònims.....;-)
hola marta
en primer lloc desitjar-vos a tu i al teu diari tota la sort del món
el bó i millor d'Internet és la barreja entre públic i intim. El teu diari es totalment públic, el pot llegir qualsevol... al mateix temps és totalment privat, la gran majoria de gent que trobi aquesta pàgina per casualitat ignorarà qui ets, així que pots realment parlar del que sents i penses
Bé, començo jo mateixa per fer una recomanació... un "must" que tots heu de llegir:
Las partículas elementales de Michel Houellebecq
No substituïu la lectura d'aquest llibre per la pel·lícula que han d'estrenar un dia d'aquests... llegiu i ja en parlarem!!
Olimpia
La veritat és que tens raó. La sensació d'escriure un blog és bastant rara... i sobretot un com aquest que va de tot i de res.
Et faré cas amb la recomanació i jo en faig una altra: "Dissabte" de Ian McEwan. Brillant! Potser un dia li dedico un post.
M'agradarà anar llegint els teus comentaris, Olimpia. ;-)
Convido a tots a visitar el nou super blog !!!
ramonragues.blogspot.com
Marta, m'has de donar una classe que això és molt complicat !!!
Publica un comentari a l'entrada