BACK TO 70'S

Imagineu-vos un poblet de platja, no ben bé com els que nosaltres tenim a la mediterrània sino com el que sortia a la pel·lícula "A l'Est de l'Eden". Bé, de fet, exactament el que surt en aquesta fantàstica pel·lícula d'Elia Kazan i James Dean.

Mendocino està ara igual que aleshores. Els seus veïns han mantingut l'ambient tranquil que es vivia als anys 50 però amb el temps hi van afegir el punt bohemi i hippie dels 70 i així s'ha quedat. Com a Cadaqués, molta de la gent que hi va aterrar en aquella època s'hi va establir i ara està ple de negocis esotèrics, d'aromateràpia, massatges, menjar orgànic i una llibreria fantàstica amb un apartat de llibres per a nens i nenes del millor que he vist mai i un altre sobre llibres protesta, anti Bush o ecològics, d'allò més ben assortit.

Com a tots els pobles d'USA, la bandera americana és gairebé a tots els jardins, però a Mendocino conviu amb el símbol de la Pau, encara més omnipresent.

Les famílies que estiuegen a Mendocino ho fan a l'estil antic: passejades en bicicleta, converses a la fresca (en fa molta!) estones a la platja llençant pedretes al mar, ...lectures als balancins i hamaques del jardí, nens i nenes perseguint gallines...tot molt rural i bucòlic.
A Mendocino (pronunciïs mendosino, a lo mexicà), també et pots trobar una família de cèrvols mentre passejes per la costa...
...que s'espanten quan t'hi acostes massa!I enmig de tanta ruralitat, que coi hi fèiem nosaltres? Doncs ens Manel fer llargues passejades i jo escriure el meu bloc gaudint d'aquest fantàstic paisatge, tan diferent al nostre, acompanyada d'uns convidats inesperats.

Com podeu veure, ens ha agradat molt i ho hem passat molt bé.

Només dues coses finals:

1. Si mai hi aneu, no deixeu de dinar o sopar al Cafe Beaujolais, tota una descoberta gastronòmica amagada entre les casetes del poble.

2. Mireu aquesta imatge i relaxeu-vos pensant que encara hi ha indrets on és possible desconnectar i viure d'una altra manera.