Entre les coses que un/a pot experimentar hi ha el fet de no anar a l'hotel més "chic" de la ciutat quan viatges per feina. Els calerons de l'empresa s'han d'invertir en coses realment importants i, per tant, l'allotjament dels emprenedors no es pot menjar tot el pressupost (sic!).
A més, per a ser un emprenedor (o dona/marit d'emprenedor/a) has de viure experiències dures, que et serveixin el dia de demà per poder explicar-les a "Forbes" o quan et facin l'entrevista de la teva vida com a "persona de l'any" a Time Magazine. És allò de: vam començar en un garatge que ens va deixar el meu avi, al principi només ens alimentàvem d'arròs i tot ho invertiem a la companyia.... És per això que en el nostre periple per San Francisco'07 ens estem a l'agradable barri de Tenderloin, popularment conegut com "el pitjor barri de la ciutat". Què bonic oi?
De fet, no va caler que ningú m'informés d'aquest intrascendent detall. Hi vàrem arribar de nit i ja se sap allò que de noche todos los gatos... Al matí, en Josep i en Manel van quedar a les 6.00h per anar cap a Palo Alto i jo vaig dormir una estona més, abans d'iniciar la meva passejada pel que durant 10 dies seria el meu barri: hi hauria boniques botigues, moderns restaurants, llibreries de vell, cafès amb wifi??? No!
Només sortir al carrer vaig observar que el paisatge no era precisament friendly, com tampoc no ho eren els habitants de la zona, que em miraven com si fos un extraterrestre.
Bàsicament m'havia dutxat i duia roba neta, fet certament inusual a la zona. Això a ells els provocava i es dirigien a mí en grup i fent Buuuh!
Aaaaaaah! Ara fa gràcia, perquè ja m'hi trobo com a casa (encara que em segueixo dutxant i posant roba neta) però hi va haver un moment en què em vaig trobar voltada de homeless, putes i algun travesti i us juro que no sabia cap a on tirar!
Finalment, vaig respirar fons, vaig agafar forces i vaig marxar d'allà cames ajudeu-me!
Crec però que la majoria no són perillosos, alguns ja em saluden amablement i em diuen si em recordo d'ells (de que em van saludar el dia abans, suposo) i ara, després d'uns dies, ja he descobert com sortir de la manera més ràpida i segura. De fet, dos blocks (mançanes) més amunt i a la dreta, el barri ja és un altre, però just on nosaltres estem, és de lo pitjoret.
Després d'això, porteu-me on vulgueu. Tot em semblarà bé! I ara potser no ho valorem prou, però algun dia, aquesta experiència serà mítica en el món del software i dels negocis en general!! :-)
Notes d'interès:
1. Per a fer-vos-en una idea més acurada, podeu visitar http://www.tenderloin.net/tenderloin.html , però ja us aviso que pot ferir la vostra sensibilitat. Per a ser sincers, jo no ho he vist taaan malament.
2. La foto que il·ustra el post no es meva. No estic tan sonada com perquè algun d'aquests em llenci una ampolla al cap!
3. L'hotel on ens allotgem està força bé. Per això, malgrat tot, ens hi hem quedat. És senzill però net i les habitacions són àmplies. Hi ha TV per cable (imprescincible) en una gran pantalla plana i ha estat recentment renovat. Si hi aneu en grup o penseu passejar de dos en dos en amunt, no és una mala recomanació, ja que el barri, encara que dolent, és super cèntric (tipus raval o barri xino).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada