CAMBIO RADICAL

San Francisco, més enllà del "meu" entranyable barri, és una ciutat fantàstica, acollidora, moderna, agradable per a passejar-hi, amb unes vistes espectaculars sobre la seva badia, l'illa d'Alcatraz i el Golden Gate, amb una gran oferta cultural i de restauració i una població multicultural que faria les delícies de qualsevol progre català.

També és una gran ciutat per fer shopping, amb les millors marques del mon a pocs metres les unes de les altres.
Avui és diumenge però el Manel & Cia. han hagut d'anar una estona a treballar, de manera que jo he aprofitat que les botigues són obertes per anar a donar una volta. Una de les que he visitat ha estat Miss Sixty. Allà, una simpàtica adolescent asiàtica (a quina edat es pot començar a treballar als USA? al 16? doncs això) s'ha dirigit cap a mi amablement quan ha vist que em mirava un jeisei llarg.

El seu simopàtic comentari de benvinguda ha estat que el jersei, si en tenies, tapava la panxa. !!!!!!!!! Què vol dir això? un comentari així només el dius a algú que creus que té panxa!!! Li he passat per alt i he continuat mirant. Ella em seguia com un gosset i anava fent comentaris sobre les peces que jo em mirava: this is really cool! tris one is sooo sexy! etc... M'he aturat davant d'una i m'he tret la jaqueta de pell que duia (la meva preferida, petitoneta, que se m'ajusta com un guà). Ella ha fet un crit quan m'ha vist snse jaqueta ja que ha "descobert" que jo no era la gorda que ella havia imaginat i que, de fet, estic prima. This jaquet makes you fat! m'ha etzibat.

Segons ella, havia d'eliminar la meva jaqueta preferida del meu vestuari perquè, clarament, no em feia justícia!!! Brrrrrr, primer allò de la panxa i ara això de la jaqueta. Ja es veia que no ens anàvem a fer amigues.

La cosa va anar anant a pitjor. Segons ella, els texans que duia tampoc m'afavorien, clarament les sabates planes tampoc eren les adequades i jo només hauria de dur talons i finalment, a la vista d'una samarreta que ho ensenyava tot, ha decidit que l'únic salvable eren els meus pits (sic!). De fet ha manifestat estar-ne molt gelosa, que ja en voldria ella uns així (he dit que era filiprima a tope a banda de pre-adolescent???) comentaris als que li he contestat dient que avui dia la cirurgia fa meravelles (us ho juro, ja n'estava fins els...).

Sembla que la cosa hauria d'acabar aquí, doncs no. També m'ha dit que havia de portar colors clars que em fessin semblar més jove (si en aquell moment, com tants simpàtics americans, hagués tingut un arma, li hagués fotut un cop de puny!) i la cosa hagués continuat igual, n'estic segura, si no hagués set pel fet que m'he posat els texans "slim" que m'ha donat i una jaqueta horrible que segons ella m'afavoria moltíssim i ha decidit que així estava fantàstica i que no tenia cap comentari negatiu a fer-me.

Com us podeu imaginar, me n'he anat sense comprar-li res i deixant-la amb cara de pena, no sé si perquè s'ha quedat sense venda o perquè no ha pogut fer-me el canvi radical que ella creia que jo necessitava amb urgència!

De fet, com és que incomprensiblement ha desaparegut de la TV aquell alliçonador i terapèutic programa presentat per la Teresa Viejo i pel qual jo soc una candidata tan ideal? Per què m'han fet això?

Està clar que el món conspira en contra meu. Ràpidament hauré de plantejar-me alguna alternativa, com ara visitar algun psiquiatra tipus "Armani" que aconsegueix que tot et quedi bé, que semblis la dona més estupenda del planeta, amb unes dependentes que t'ofereixen cafè i et fan la pilota, mentre pel darrera t'escuren la butxaca.

I com en surts de contenta? Això no té preu!!! :-)


Lessons learnt:
1. Reconec que avui no era el meu millor dia. Plovisquejava i el meu cabell ha quedat crespat d'allò més i la combinació bambes-texants-jaqueta de cuir no és la que més m'afavoreix, però amb el fred i la pluja era l'única possible (ande yo caliente...) així que la pobre adolescent tenia raons per esverar-se davant el meu look.
2. Els texans slim que m'ha donat m'afavorien d'allò més, però estava tan ofesa que m'he negat a comprar-los-hi. Potser un altre dia?
3. Serà que ja no tinc edat per a vestir-me a Miss Sixty? una marca més per a adolescents filiprimes que per a noietes eixerides de més de trenta?
4. També m'apunto això dels talons. Definitivament m'estan millor que les bambes!
5. La meva jaqueta negra segueix sent la millor i MAI desapareixerà del meu armari. Serà possible!!!