
Pel que sembla, això per aquí és bastant habitual i el barri està ple de cafès amb wifi on t'hi pots estar hores sense que ningú et posi pressa per a que marxis.
Jo he decidit integrar-me i fer el que ells fan o sigui que he vingut amb el portàtil, he demanat un capuccino i aquí estic, esperant que s'acabi la bateria per dinar (és que m'he deixat a l'hotel el transformador de corrent per endollar-la, si no, podria quedar-me aquí per sempre!).
He tingut la sort de trobar taula al costat del gran finestral que dóna al carrer i hi estic de costat, de manera que tinc una vista magnífica, tant del què passa a fora com del què passa a dins del local.
The Grove és un local molt gran amb una decoració que podríem definir com a "eclèctica": bigues i columnes enormes de fusta molt rústiques, sostre altíssim, una paret de pedra com si fóssim a la Cerdanya, altres parets pintades en un to mostassa a l'estil mexicà amb la part de sota forrada amb fusta.. A les parets hi pots trobar miralls, guitarres, una mena de lamparetes ataronjades... De fet, el menjar és mexicà amb un toc mediterrani en les amanides però també hi ha cookies i muffins típicament americanes. Tot el personal és sudamericà i molt amable.

Avui fa un dia gris i fred, més del què és habitual en aquesta època de l'any. Tanmateix, hi ha un parell de mames amb els seus nens als cotxets que han optat per seure a les taules del carrer mentre es mengen una amanida. Això sembla que és un bon sistema per lligar perquè dos nois molt guapets s'han aturat a parlar amb elles abans d'entrar (ok, potser es coneixien d'abans..). Asseure's a les taules del carrer amb el fred que fa no sembla ser un problema pels sanfranciscans, en això són una mica com els anglesos...mentre no plogui! I tampoc és que vagin gaire abrigats! Aquí la més abrigada soc jo i encara tinc fred!
En tota l'estona que porto aquí (dues hores aprox) la gent -no tota- ha anat canviant. Encara tinc un noi al costat amb el seu iBook a la taula i l'iPod a les orelles, però a la taula ovalada s'hi ha instal·lat una família asiàtica després que hi hagués un grup de quatre noies, per la taula del meu costat ja hi han passat dues parelles enamorades i els dos nois guapets de fa una estona han marxat sense adonar-me'n... Fins i tot sembla que comença a sortir el sol!!!
Encara em queden 41 min de bateria que aprofitaré per llegir els diaris catalans i pensar temes pel proper post. Bye!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada