
Entre d'altres ponents, ha intervingut el senador John Edwards, candidat demòcrata a la vicepresidència amb Kerry el 2004 i candidat per a la nominació presidencial el 2004 i el 2008.
Fa unes setmanes, Edwards va donar el seu soport a Obama, de qui aquesta tarda ha destacat les virtuts i el fet que representa el canvi ila il·lusió davants aquests 8 anys terribles de l'administració Bush. Segons ell, els EUA necessiten un president amb visió, fresc, positiu, optimista i que trenqui amb els vicis del passat, que sigui capaç d'establir un nou marc de relacions entre els EUA i la resta del món, basat en el respecte mutu. Edwards coneix i respecta McCain, de qui diu que no comparteix totes les polítiques de Bush, però sí aquelles que fan referència a la guerra i als temes tributaris. També ha destacat el lideratge i la força de Hillary Clinton, de qui diu que creu que ha continuat fins el final perquè està convençuda de les idees que defensa i creu que els seus electors mereixien que ho intentés sense abandonar abans d'hora.
John Edwards m'ha semblat proper, molt amable i educat, amb un discurs ben trabat i il·lusionant. Molt centrat en posar de manifest temes com la lluita contra el canvi climàtic, l'eliminació de la pobresa (tant al seu país com al món) i la millora de les relacions exteriors dels EUA.
D'altra banda, fa uns anys, crec recordar que va ser a l'octubre de 2003, al final de la darrera legislatura del president Pujol, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar un altre polític nord-americà, en aquella ocasió Bill Clinton, també convidat per l'American Chamber of Commerce, en una conferència (curta i sense massa contingut) sobre noves tecnologies a l'Auditori de Barcelona.
4 anys més tard, l'octubre passat, en vaig escoltar un altre, aquest cop l'ex-president Al Gore a l'auditori del Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, amb la seva conferència "Una Veritat Incòmoda" i ja us dic ara que no és el mateix veure la pel·lícula que escoltar-lo en directe.
Els polítics americans tenen una gran capacitat de comunicar i de seduir l'audiència. Hauríem de plantejar-nos, amb tanta reforma educativa, si no hauríem de potenciar nosaltres també l'expressió oral a les escoles i a la universitat. Potser així tindríem millors oradors/es i el nivell dels nostre polítics pujaria una mica...
En definitiva, en quatre anys, he estat en contacte amb un ex president, un ex-vicepresident i un candidat a president dels EUA. Tot un luxe.
3 comentaris:
un blog poc picant ... en informació :-) ... prefereixo el del campu (les seves opinions són més renovadores, tenen més tremp ... surten a la vanguardia i tot !!)
Salut ! i sobretot ... Visca Catalunya !
Martona, a veure si actualitzem una mica el blog ... que aquest guaperas del Sr Edwards ja porta uns quants dies en portada ...
:-)
PD- Tot i així, un blog interessant ...
Hola anònims. No actualitzaré el blog fins que no signeu els vostres comentaris!! :-)
Publica un comentari a l'entrada