Les expectatives eren molt altes i el resultat no va decebre. Fa tants anys que l'esperàvem que la impaciència es notava a l'ambient. Va començar tard i el local no era el més adequat (estàvem a dos kilòmetres de l'escenari tot i estant a primera filera de l'amfiteatre!!) però durant dues hores vam viure sensacions màgiques i la pell se'm va posar de gallina en més d'una ocasió.
Ara només falta que passin per aquí altres mites que fa anys que no ens visiten i que ja tenen una edat, entre ells Leonard Cohen (què hi va a fer a Benicàssim?) o James Taylor....
Ah! i això dels genolls del títol és literal! Als seus peus ben bé no estava (per això de la ubicació a l'amfiteatre) però el seient era tan incòmode que vaig acabar agenollada molts moments per a veure-ho millor i sense destrossar-me l'esquena!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada