Després de 9 vegades de veure'l en directe, les sensacions que vam viure dissabte van, com sempre, més enllà d'allò racional, musical, artístic.... Traspassen aquests elements (que també hi són) per endinsar-se als terrenys de les emocions més bàsiques i que per a mi són difícils de verbalitzar.
Per això només diré que ja estic esperant que torni i que jo i les més de 70.000 persones que dissabte vam gaudir del magnífic espectacle que Bruce Springsteen va oferir al Camp Nou li agrairem sempre que s'entregui com ho fa i que més enllà dels problemes de so de la darrera part del concert ens regali, cada cop que ve, nits inoblidables.
PS: per cert, tot i que encara no m'ho acabo de creure (és increïble!!!) sembla que aquest va ser el primer concert de la vida de l'Arnau i la Núria. Doncs quina manera d'estrenar-se!!!
El meu va ser Spandau Ballet als 14 anys i us asseguro que no li arriba a aquest ni a la sola de la sabata! (tot i que allà ens vam fer amigues amb la Mireia, amb qui avui he dinat, i això val més que tots els concerts del món junts!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada