Ara feia dies que no viatjava en avió- de fet, encara no he vist la T1- però en arribar a la terminal A per agafar el vol que, via Helsinki, ens ha de dur al Japó, he tingut una desagradable sorpresa.
Normalment el menjar als aeroports no és gaire bo però, fins fa poc, a la T-A encara podies trobar bon cafè Illy en un còrner on te’l bevies a peu dret. Doncs bé, ara ja ni això. Suposo que s’han volgut adaptar al nivell de l’aeroport i ara serveixen cafè no-t’hi-fixis en got de paper, i un entrepà de pernil en una barra d’aquestes que semblen xiclet i que t’hi has de deixar les dents per mossegar-la.
Pot semblar instrascendent però un bon o mal cafè fa que el teu dia comenci millor o pitjor. Per a mi, el primer cafè del matí és bàsic. L’espero amb delit i és una de les coses que em motiva a llevar-me cada dia; el cafè i un bon entrepà cruixent de pernil i pa amb tomàquet que em preparo jo mateixa o compro allà on el facin ben bo.
No soc l’única que busca bon cafè allà on va. Fa un parell d’anys, preparant un viatge a NY per Nadal, vaig recorrer com faig sempre a les planes de “travel” del NY Times. Allà hi vaig trobar un article on recomanaven els millors llocs de Manhattan on prendre un espresso, un bé escàs en aquell país. Seguint els seus consells vaig anar a parar al paradís del cafè: Zibetto, a la 6ª amb la 56. Quin cafè! Cada dia, en sortir de l’hotel, abans d’anar a cap altre lloc, m’aturava a fer una cafè en aquell local minúscul, gairebé amagat, que es confon amb els salons de manicura dels costats i que queda eclipsat per l’omnipresent Starbucks de davant.
Ara, preparant el viatge al Japó, el NYT m’ha regalat una nova petita guia de cafeteries a Tokyo que n’inclou una que va obrir el 1948 amb cafè que havia d’anar a Alemanya, en un viatge frustrat per la II Guerra Mundial, i una altra on la música de jazz t’acompanya mentre escapes del brugit dels carrers de la ciutat.
Només de pensar-hi ja em sembla olorar la seva aroma densa i intensa! Mmmm...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada