Tokyo és una ciutat impactant. El shock dels primers dos dies ha estat brutal. Entre el jet lag i tots els impactes visuals, sonors, olfatius, de comportament... als que hem estat sotmesos, gairebé no hem pogut aturar-nos i gaudir-ne.
Ens ha sorprès:
- L'extremada netedad de TOT: carrers, voreres, taxis, lavabos, restaurants, estacions de tren: passadissos, terra, parets...
- que no hi ha papereres a gairebé enlloc, només als espais tancats. Arrel d’uns atemptats terroristes fa anys en què les bombes eren a unes papereres del carrer, van decidir eliminar-les. Tot i així, no hi ha ni un paper a terra.
-La increible (repeteixo, increible) edució i amabilitat de la gent, disposada a ajudar-te fins a extrems inimaginables a Europa: des de desviar-se de la seva ruta per acompanyar-te fins la porta del tren, a recorrer metres per tornar-te un canvi que tu havies deixat de propina, a buscar-te per tornar-te un paraigua...
-Les reverències a tort i a dret, com més avall millor.
-Les noies, molt ben maquillades i vestides: faldilletes marcant cintura i bruses de chiffon, vestits lleugers, leggins amb blusons, bolsos de marca...
-No hi ha gent grassa i pocs vells al carrer. Tothom sembla jove (deu ser cosa del tè verd i els seus antioxidants)
-El cost de mejar fora de casa és molt econòmic. L’oferta immensa suposo que hi ajuda i també el fet que la majoria de gent (sobretot joves i homes) menja i sopa cada dia fora de casa. Això sí, alguns restaurants tanquen molt d’hora (last order a les 22h).
-La vida urbana: les sales de jocs (tots els que us imagineu i més), de Pachinko (encara no hem entès de què va però són com màquines escurabutxaques),
sales de Karaoke, fotomatons immensos per nenes adolescents... gent vestida com els seus ídols de la tv o de manga, tribus urbanes de tota mena (rockers, mod, gòtics...)
-Les màquines de vending cada 10mt, sobretot de begudes (n’hi ha centenars de diferents) i tabac (aquí es pot fumar a més indrets que a Europa)
-El menjar, variadíssim i boníssim. Aquí els restaurants s’especialitzen i només cuinen una cosa: o tempura, o sushi, o yakitori, teriyaki, tepaniyaki, shabu-shabu, yudofu..... Se’n poden trobar de variats (com els kaiseki de Kyoto, que serveixen platets petits tipus degustació) però no és el més habitual. Tots aquests àpats van acompanyats sempre de sopa miso, d’arròs blanc i d’algun platet amb coses inidentificables. No prenen postre.
-La truita (omelette) dolça i de textura molt esponjosa (a mi m’agrada més la nostra) i l'esmorzar japonès, amb els mateixos ingredients que la resta d'àpats (peix, miso, arròs..)
-Consum 24h/dia. Tòquio de nit està animadíssim i ple de vida!
-L’arquitectura-urbanisme. Pel bo i pel dolent. La guerra ha tingut com a efecte que s’hagin hagut de reconstruir completament les ciutats. Urbanísticament, tal i com ho entenem nosaltres, s’ha fet fatal: edificis desaliniats; alçades diverses sense cap criteri; totes les línies elèctriques a la vista i ocupant molt d’espai; carrers estrets molts sense voreres; no hi ha carril bici enlloc i bicis pertot.... Un drama, vaja. D’altra banda, però només a Tòquio, els edificis són tan nous i espectaculars, els llums tan brillants, les vies i els carrers elevats tan impactants, que tot plegat fa bonic.
-Els escolars, d'uniforme els set dies de la setmana, visitant temples i llocs d'interès.
-La calor i la humitat. Veníem avisats del temps que feia a l’agost però alguns dies han estat realment durs, sobretot al sud. Per contra, els aires condicionats en general estan a temperatura força correcta (als trens p.e.) fet que no t’obliga a vestir com una ceba. Amb una jaqueteta n’hi ha prou.
-Les dones de companyia i els clubs (aquests apunt i el següent són del Manel). A gairebé tots els barris cèntrics trobes clubs on els homes van a relacionar-se després de la feina amb aquestes dones. Segons els entesos, a la majoria de clubs s’hi va només a beure i a conversar amb les dones. És impresionant veure com elles, perfectament mudades, s’acomiaden dels clients al mateix carrer fent-los reverències.
-Els love hotels. Hotels on pots anar a fer “love” amb la teva parella. Tenen tot tipus d’eines per ajudar a fer festa: disfresses, aparells i –no us ho perdeu- play stations incloses! ;-)
-Gairebé no hi ha occidentals, només alguns turistes a les estacions de tren i als indrets més coneguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada