Dimarts 18 d’agost de 2009. Vol Barcelona- Helsinki. 13.09h. Estic morta de son però miro de no adormir-me per seguir l’horari japonès (7 hores més). Canvio el rellotge d’hora. Ara miro de concentrar-me pensant que són les 8 del vespre L. Tinc son. Ahir vaig fer 37 anys L
Un dels debats d’aquests dies ha estat quina ruta faríem. Som urbanites, ens agraden les ciutats, passejar-hi, descobrir-ne els racons, els carrerons estrets, els llogarets amagats... però necessitem també el contacte amb la natura, relaxar-nos i desconnectar del soroll i l’estress de la ciutat. Amb 16 dies no semblava recomanable fer l’extensió fins a Okinawa, amb les seves platjes subtropicals. Deixem doncs el relax per la regió de Hakone, als peus del Mont Fuji i coneguda per les seves aigües termals i balnearis i per Kyoto, una ciutat molt més tranquila i relaxada que Tokyo, famosa pels seus temples, les gueishes i la seva vida burgesa i calmada. Des d’allà, mirarem de fer una excursió a Nara, l’antiga capital imperial, a Hiroshima i a l’illa de Miyajima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada