UNA CIUTAT MODERNA

El comentari ràpid d'una persona donant-me records pels "moros" en saber que soc a Istambul m'ha fet pensar, més enllà de l'anècdota, que és curiós com malgrat la quantitat d'informació que cada dia rebem a través dels mitjans de comunicació d'arreu del món, encara hi ha tant desconeixement sobre el què passa a llocs que no són tan lluny de casa nostra.

Istanbul és una ciutat moderna, molt "occidental" i és la capital d'un estat laic, a diferència del Marroc o dels països àrabs, on la religió oficial és l'Islam. Els turcs no són ni àrabs ni "moros" i, de fet, no parlen àrab. Parlen turc, una llengua que té el mateix orígen que l'hongarès o... el finlandès!! que s'escriu amb caracters llatins i d'esquerra a dreta. Òbviament la musulmana és la religió majoritària i es veuen moltes noies amb el cap cobert amb mocadors de colors vius i algunes tapades de dalt a baix i fins i tot de negre. Però la majoria van destapades, amb texans i roba totalment occidental.

A Istambul hi viuen 14 milions de persones i les diferències socials són molt evidents, sobretot en funció del barri on et trobes. D'entrada, un distingeix la ciutat vella, on se situen la majoria de momuments turístics (el Gran Bazar, les mesquites Blava i Santa Sofia, Topkapi...) i, separada per l'anomenada "Banya d'Or" del Bòsfor, la ciutat nova on es troba la zona de negocis, comercial, etc...
Foto: barri de Bebek
Seguidament hi ha tota una sèrie de barris a la vora del riu, sovint situats sobre turons amb carrers empinadíssims, que acullen cases amb vistes espectaculars, restaurants de disseny i cuina fusió i discoteques sobre l'aigua que podrien estar a Nova York o a Sao Paulo i amb un personal i una clientela equivalent.

Foto: Reina, el club més exclusiu de la ciutat

Istambul, tanmateix, també té un aire oriental i tradicional que la fa especial. El perfil de la ciutat és únic, amb els minarets de les mesquites, els palaus, els ponts que la creuen, el Bòsfor...
Les olors són diferents (tot i que la globalització gastronòmica fa que, cada cop més, les olors de totes les grans ciutats s'assemblin!), el menjar especiat, els colors de les robes, els parcs tan verds i bén cuidats, els taxistes conduint com a bojos, el pa fresc i boníssim, el suc de taronja recent fet per una lliura (mig euro), la fruita al carrer per peces, les cinc crides diàries a resar (via megàfon) que poden resultar torturadores...

Però allò que es veu a tot arreu, el símbol més present a la ciutat, és la imatge de Mustafa Kemal Atatürk (1881-1938), el pare de la pàtria turca. Ell fou el responsable que Turquia sigui avui un estat constitucional, democràtic, modern i, sobretot, laic i que ara es plantegi seriosament la seva entrada a la Unió Europea. Fins i tot l'actual primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), d'orientació islamista, no s'atreveix a derogar la laicitat de l'estat i, tot i que ha tingut alguna actuació polèmica com tornar a permetre l'ús del vel a les escoles públiques (estava prohibit), no sembla que ara per ara això pugui anar enrere (toquem ferro, però, només cal llegir Persèpolis...).

Per acabar, dues imatges idíliques:
Els peus del Manel davant el Bòsfor mentre fa la migdiada a la terrassa de l'Hotel Ciragan, uns dels millors hotels del món, situat a la seu d'un antic palau otomà.

Des de la mateixa ubicació, els vaixells que passen mentre fem la migdiada....




PS: no ens allotjàvem en aquest hotel (on sí que s'hi van estar els meus pares fa un anys) només hi vam entrar a fer un tè i vàrem aprofitar per tafanejar i fer el mandra... :-)